En els darrers anys la taxa de mutació del virus SARS CoV-2 ha estat alta. En aquest context destaca la recent aparició de les variants anomenades FLiRT, que inclouen la KP.2, la JN.1.7 i altres similars, descendents de la variant JN.1. Totes elles comparteixen la mutació en la proteïna Spike (posició 456, 346 i 572) i van ser detectades per primera vegada en aigües residuals als Estats Units d’Amèrica (EUA). Des d'aleshores s’han estès per més països, des del Canadà fins a gran Bretanya. De fet, segons apunta el Centre per al control i prevenció de malalties (CDC), aquestes variants representaven el 25% dels ceps seqüenciats als EUA i al voltant del 15% a la Gran Bretanya l'abril del 2024.
La capacitat d'infecció d'aquestes variants permetria l'evasió del reconeixement per anticossos, però es veuria afectada la capacitat de reconèixer els receptors cel·lulars. Un exemple n’és la variant JN.1, que va començar a observar-se en els mesos d'hivern, quan la probabilitat de contagi s'incrementa per compartir espais tancats, però els símptomes han estat més lleus i amb menys casos d'hospitalitzacions o morts que a l'inici de la pandèmia.
Segons recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), les vacunes actuals han d’incloure la variant JN.1 i les diferents variants FLiRT. L'any passat la variant XBB.1.5 es va utilitzar per al desenvolupament de vacunes i, poc temps després, va començar la circulació de les noves. Això fa fixar el següent objectiu: seleccionar formulacions que en arribar la tardor coincideixin majoritàriament amb les variants circulants.
La recomanació de vacunació segueix vigent, sobretot en pacients majors de 65 anys i amb algun tipus d'immunodepressió. Paxlovid, que és el principal tractament recomanat en pacients de risc, continuaria sent eficaç per a les variants FLiRT, així com altres antivirals com Molnupiravir i Remdesivir. A més, existeix la preocupació sobre si el diagnòstic molecular és capaç de reconèixer aquestes variants. Tanmateix, a dia d'avui, els sistemes de diagnòstic ràpid són capaços de detectar les variants FLiRT: KP.2, KP.1.1, etc.
Des de la xarxa dibi, mantenim el nostre compromís amb l'estudi epidemiològic, participant de la xarxa de Seqüenciació genòmica de SARS-CoV-2 RELECOV, liderat pel Centre Nacional de Microbiologia (CNM) de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII). Es tracta d’una xarxa de vigilància genòmica a escala nacional creada amb l'objectiu de monitorar l'evolució viral i l'efecte de les diferents variants del SARS-CoV-2 a través de NGS.
25 de juliol de 2024