La secreció del mugró es pot classificar com fisiològica o patològica. La secreció fisiològica, que es defineix com la secreció de líquid, no espontània (és a dir, amb la compressió del pit) a través de diversos orificis d’ambdós mugrons, no requereix tècniques d’imatge. Quan la secreció és unilateral, per un sol orifici del mugró, persistent i espontània, es classifica com a secreció patològica, i està indicada la realització de proves d’imatge per descartar malignitat. Tot i que la secreció patològica del mugró generalment és causada per condicions benignes, entre un 3% i un 23% dels casos és degut a patologia maligna. Tradicionalment, els pacients amb secreció patològica del mugró han estat intervinguts quirúrgicament, bé per motius diagnòstics o terapèutics. Amb el desenvolupament de les tècniques d’imatge, i concretament de la ressonància magnètica, es pot evitar la cirurgia en molts casos. Per tant, el repte principal en el maneig de la secreció del mugró és excloure lesions malignes tot minimitzant les intervencions quirúrgiques innecessàries.

L’estudi fa una revisió exhaustiva de la literatura científica sobre les diferents tècniques de diagnòstic per la imatge. A més, destaca la rellevància d’una adequada correlació clínicoradiopatològica per escollir les estratègies diagnòstiques i terapèutiques més adients en cada cas.

Les tècniques d’imatge de primera línia són l’ecografia i la mamografia o tomosíntesi digital. Si aquestes modalitats resulten negatives, la ressonància magnètica (RM) és el pas següent preferit per davant de la galactografia, ja que no requereix la canalització del ducte patològic i permet estudiar ambdues mames. A causa de l’alta sensibilitat i valor predictiu negatiu de la RM, un resultat negatiu a la RM és suficient per indicar fer seguiment en lloc de cirurgia. La mamografia amb contrast pot ser una alternativa adequada quan la RM està contraindicada o no està disponible, ja que exhibeix una agudesa diagnòstica similar, té major disponibilitat, menor cost i és millor tolerada pels pacients.

El treball, titulat “An update on multimodal imaging strategies for nipple discharge: from detection to decision”, ha estat impulsat per la Dra. Mireia Pitarch Diago, metgessa adjunta del Servei de Diagnòstic per la Imatge, amb la col·laboració del Dr. Rodrigo Alcántara Souza, cap de la Unitat de Radiologia Mamària; les Dres. Laura Comerma Blesa i Ivonne Vázquez de Las Heras, metgesses adjuntes del Servei d’Anatomia Patològica, i el Dr. Javier Azcona Sáenz, metge adjunt de Radiologia.

L’objectiu d’aquesta anàlisi és millorar la precisió diagnòstica i optimitzar el maneig clínic de les pacients, contribuint a una detecció més precoç i acurada de possibles patologies mamàries, tant benignes com malignes".

4 d'agost de 2025