La determinació de la presència d'una proteïna a les cèl·lules no tumorals presents al microentorn del càncer podria ser una de les claus per establir el pronòstic dels pacients amb càncer de còlon i recte, però també per veure quins d'ells es poden beneficiar del tractament amb immunoteràpia o amb tractaments dirigits a inhibir una determinada proteïna vinculada a la proliferació tumoral. Ho estableix un nou estudi publicat a la revista Gut, liderat per un equip multidisciplinari de patòlegs, oncòlegs i biòlegs, encapçalat per l'Hospital del Mar Research Institute (HMRIB), l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) i l'àrea d'oncologia del CIBER (CIBERONC).

Aquestes cèl·lules específiques que expressen una proteïna concreta (CTHRC1), anomenades CTHRC1(+) CAFs, formen part d'una població de fibroblasts associats al càncer, cèl·lules del teixit connectiu que, en el cas dels tumors, formen part del seu entorn i els ajuden a proliferar. Per determinar el seu potencial paper com a biomarcador, mitjançant proves immunohistoquímiques que s'apliquen de rutina en serveis de Patologia, en el cas dels tumors de còlon i recte i saber si mantenen aquesta capacitat proliferativa, ha calgut un complex procés de validació multidisciplinari.

Els resultats son alentidors perquè mostren que el marcador manté un robust cost predictiu i de capacitat pronòstica a les cohorts de pacients, permet mesurar l'activitat d'una citocina a l'entorn tumoral, TGF-beta, que està vinculada a una pitjor evolució de la malaltia, i també permet avançar en l'ús de la immunoteràpia en persones amb càncer de còlon i recte. Actualment, aquest abordatge només es pot donar a un percentatge molt petit, al voltant d'un 5% del total. I no funciona en tots els casos. El treball que ara es publica indica que la presència de CTHRC1(+) CAFS permet determinar l'estat de les cèl·lules immunitàries dins del tumor i la seva capacitat per actuar sobre les cèl·lules neoplàsiques.

Una de les grans novetats de l'estudi és que es pot determinar la presència del marcador validat amb proves d'immunohistoquímica, que són  habituals a qualsevol servei de Patologia d'un hospital. La Dra. Mar Iglesias, primera signant del treball, investigadora de l'HMRIB i del CIBERONC i cap del Servei de Patologia de l'Hospital del Mar, integrat a la xarxa dibi, explica que "els resultats obtinguts situen els CTHRC1(+) CAFs com un marcador útil, que té el potencial per ser integrat a la rutina assistencial als nostres serveis i hospitals, i així orientar la selecció del tractament més adequat per a cada pacient".

Aquest és un fragment de la notícia publicada per l’Hospital del Mar, podeu llegir-la completa en el seu web.

14 d'abril de 2026